Hi ha un sistema internacional establert des de fa temps per identificar els aliatges d'alumini (vegeu la taula següent). El primer dígit del codi d'aliatge de quatre dígits identifica l'element d'aliatge principal.
La norma europea utilitza els mateixos codis.
La taula següent mostra l'esquema general dels sistemes.
|
Element d'aliatge |
Codi d'aliatge |
Tipus d'aliatge |
|
Cap (alumini pur) |
sèrie 1000 |
No endurible |
|
coure |
sèrie 2000 |
Endurible |
|
Manganès |
sèrie 3000 |
No endurible |
|
Silici |
sèrie 4000 |
No endurible |
|
Magnesi |
sèrie 5000 |
No endurible |
|
Magnesi + silici |
Sèrie 6000 |
Endurible |
|
Zinc |
Sèrie 7000 |
Endurible |
|
Altres |
Sèrie 8000 |
La sèrie 6000 és, amb diferència, l'aliatge més utilitzat en extrusió d'alumini.
Com que el treball en fred és l'única manera d'augmentar la resistència dels aliatges que no es poden endurir, la majoria d'aquests van per laminació. En extrusió, en canvi, els aliatges enduribles són els més utilitzats.
La sèrie 6000, que té silici i magnesi com a elements d'aliatge, és, amb diferència, la més utilitzada en extrusió. En un aliatge 7021, el zinc i el magnesi són els responsables de l'efecte d'enduriment. Alguns aliatges utilitzen manganès, zirconi o crom per augmentar la duresa.
El ferro, que es troba en tot l'alumini comercial, pot tenir un efecte negatiu sobre la duresa i l'acabat (entre altres coses) si està present en grans quantitats.
S'utilitzen dos mètodes d'enduriment en aliatges en el procés d'extrusió. El tractament tèrmic de "solució" es realitza durant l'extrusió controlant acuradament la temperatura del perfil emergent. L'enduriment (envelliment per precipitació), que triga unes hores, es produeix en forns especials després del procés d'extrusió.
Entre els factors que afecten l'elecció de l'aliatge adequat per a un producte extruït es troben:
– Resistència, acabat, aptitud per anoditzat decoratiu, resistència a la corrosió, aptitud per a mecanitzat i conformat, soldabilitat i costos de producció.
